• Les persones consumidores, que podran accedir a més oferta d'alimentació sostenible. 
• Els comerços dels mercats que s'hi puguin adherir podran comunicar millor el valor del seu producte. 
• El sector primari català, que tindrà més difusió del seu producte i, per tant, potencialment més demanda.

Els ens que cocoordinen el projecte són:

• L'IMMB.
• El Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària.

També ha estat important la col·laboració de:

• La FEMM, que agrupa les entitats de comerciants dels mercats municipals de la ciutat. Tant aquesta federació com els gremis minoristes d'alimentació han col·laborat en la definició, el desplegament, la difusió i el seguiment de la iniciativa.

El projecte el lidera l'IMMB i el cocoordina el Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària.

Al llarg del projecte han anat variant els espais de coordinació i presa de decisions, però són o han estat importants els següents: 

• Espais de seguiment del projecte: trimestralment entre l'IMMB, el Comissionat i la FEMM.
• Espais de coordinació operativa: setmanalment entre l'IMMB i el Comissionat, i també entre l'IMMB i la FEMM.

1. Definició dels criteris de Comerç Verd

A partir de la diagnosi i de l'elaboració participativa de la proposta s'han definit dues categories a les quals poden adherir-se els establiments segons la presència de producte local i ecològic: Comerç Verd (per a establiments amb una elevada presència de producte local i ecològic i de moment només disponible per a fruiteries i verduleries) o establiments amb un Racó de Comerç Verd. 

Concretament, es valoren tres criteris principals relacionats amb l'alimentació sostenible:

• Producte local: origen Catalunya.
• Producte ecològic: amb certificat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). 
• Producte directe de pagès o de llotja: producte de producció pròpia (en el cas de la fruita i la verdura) o comprat directament a un productor o a la llotja. 

Per a cadascun d'aquests tres criteris s'ha establert un nombre mínim de referències (consulteu l'annex). Els comerciants que compleixen els requisits d'un o més d'aquests criteris es poden adherir voluntàriament al projecte per mitjà d'una declaració responsable en què manifesten el seu compromís amb el seu compliment i la possibilitat de verificar els criteris si se'ls ho demana. 

2. Creació del material identificatiu

Una vegada rebuda aquesta qualificació, s'instal·len diversos materials al comerç per identificar-lo com a tal, per tal d'augmentar la visibilitat tant del mateix establiment com dels productes que tenen aquestes característiques (consulteu l'annex).

3. Difusió del projecte entre els comerços dels sis mercats on s'ha fet la prova pilot i posteriorment a la resta de mercats per cercar noves adhesions. En aquest sentit, ha estat important la tasca dels representants de la FEMM que han dinamitzat el projecte als mercats. 

4. Suport especialitzat als comerços adherits

Des de serveis d'informació, acompanyament i formació als comerciants per enfortir el negoci dels establiments fins a ajuda per fidelitzar la clientela d'aquesta mena de productes i enfortir els canals de comunicació.

5. Campanyes de difusió de Comerç Verd

Es fan diverses accions de difusió del projecte des dels mitjans de comunicació i per canals propis físics i digitals municipals.

A mesura que ha anat avançant el projecte s'han trobat algunes dificultats tècniques, sobretot pel que fa a la traçabilitat dels productes a l'hora de fer-ne la verificació. Per exemple, si el producte ve de Mercabarna, l'etiquetatge pot ser molt genèric i és possible que no permeti determinar-ne l'origen exacte (com ara la indicació "origen Espanya"). 

Les dificultat social i cultural pel que fa a la conceptualització i la importància d'apostar per una alimentació saludable i sostenible, tant pel que fa a la ciutadania en general com als paradistes. Al final, aquests últims es troben molt condicionats per la demanda i si aquesta estira cap a un costat, ells oferiran el que se'ls demana. 

Continuant amb la dimensió cultural, la manca de visió comercial. Ara mateix, per als mercats diferenciar-se pel producte de proximitat, local i ecològic seria una bona estratègia, però no sempre es veu evident. A més, els caldria anunciar-se, ja que les grans superfícies ja estan visibilitzant el producte local, ecològic i de proximitat molt millor que ells. 

Pel que fa als criteris i llindars, caldria trobar un punt intermedi que fos inclusiu, però que tampoc fes que es diluïssin.

En el procés participatiu ha estat important ser inclusius però també valents per posar límits, "perquè si tot s'hi val, qui realment s'ho creu i està treballant i ja ofereix producte sostenible s'enfada i se'l pot arribar a perdre com a motor de la iniciativa". 

Cal anar per fases. A la primera es van poder introduir molts conceptes, que han estat importants per treballar en la dimensió cultural. A la segona, per molt que potser no s'acabi acreditant tothom que es va adherir a la campanya, ja s'haurà fet molta feina de sensibilització.

Aquest contingut estarà disponible molt aviat.